ASSOCIACIÓ DE VEÏNS VISTA ALEGRE - CARME

Altitud màxima: 1.706 m

La font de Passavets, molt ben arranjada, es troba a tocar de la carretera. Es tracta d'un indret molt freqüentat per visitants i excursionistes. A escassa distància podem observar encara una poua de neu, excavació que tradicionalment s'utilitzava per mantenir glaçada la neu més enllà de la primavera.

L'avetosa de Passavets
El punt de més interès de la ruta és aquest bosc d'avets. Actualment hi ha dues petites avetoses al Montseny: aquesta de Passavets i una altra a l'obaga del Matagalls. L'avet pot arribar als 50 metres d'alçada i es reconeix pel seu port cònic. Aquesta figura estilitzada és, sens dubte, la que va inspirar Guerau de Liost, el poeta del Montseny, en la composició del poema Avets i faigs. Les del Parc Natural són les avetoses més meridionals de la península Ibèrica. Creixen als vessants més obacs dels cims i sempre en contacte amb la fageda.

Els rocs cremats
Un aflorament de pissarres negres és, sens dubte, a l'origen del topònim dels Rocs Cremats. Aquest turó de roca nua ens ofereix una bona vista panoràmica sobre l'avetosa que acabem d'abandonar i sobre les fagedes del Morou. A partir d'aquest punt, el camí discorre entre prats. La forta inclinació, la manca de sòl, el vent fort i les baixes temperatures són els condicionants desfavorables que marquen el límit altitudinal del bosc.

El turó de l'Home
El sostre del Montseny (1.706 m) té una silueta peculiar: segons la veu popular, és la d'un home ajagut, l'home mort. Al cim trobem l'observatori promogut el 1932 per Eduard Fontserè (1870-1970), un dels principals meteoròlegs i sismòlegs catalans. A una banda de la carena podem veure el puig Sesolles i, a l'altra, més lluny, les Agudes.

El Parc Natural del Montseny se situa a la Serralada prelitoral catalana, de la qual n'és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 30.120 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Els seus límits naturals són la riera d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri, el Congost i la plana del Vallès.



Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (Puig Drau 1.344 m), que, units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la conca alta del riu Tordera.